Potser no va inventar el primer beuratge de bellesa, però s’atribueix a Cleòpatra la creació i el consum dels còctels cosmètics més potents de la història. Els científics d’avui han resolt que una sobredosi de cicuta, opio i acònit va acabar fulminantment amb la vida de la reina d’Egipte, deixant al sarcòfag, com era el seu desig, un preciós cadàver. A l’època del Romanticisme les dones s’embellien ingerint vinagre i llimona, aconseguint així la pal·lidesa que marcava tendència en aquell temps. En aquell mateix període es va alçar per damunt de totes l’emperadriu Josefina, de dentadura horrible i atractiu singular, disposada a provar tot allò que fes perdurar la seva bellesa i impulsora dels elixirs beauty que tan de moda tornen a estar dos segles després de la seva mort.
És de suposar que l’ombra d’aquestes dues reines de la bellesa a glops va acompanyar cada pas fet per la farmacèutica Meritxell Martí, mentre investigava durant diversos anys com donar una volta de rosca als tractaments antiaging. El matí escollit per a la presentació a Madrid va concentrar al voltant del lluernari de l’Hotel Orfilia diverses celebritats de la medicina estètica i la farmàcia, allunyant amb aquest toc científic l’aurèola de fantasia que sol sobrevolar les pòcimes meravelloses. A les taules, una gerra amb suc rosat. En tastar-lo, una ganyota, perquè com a suc no és gaire bo… però, després d’unes paraules de Meritxell, el suc rosat es guanya una segona cata i puja punts. La beguda és l’estrella del mètode Unique, una fórmula magistral soluble rica en col·lagen que ajuda la resta de cosmètics de la gamma (de moment un sèrum, però n’hi haurà més), fent que el sistema digestiu funcioni correctament gràcies a la seva composició a base de bambú rosa, flor d’edelweiss i lactobacils, entre d’altres.
Nicola Moulton, directora de Bellesa de Vogue UK, explicava no fa gaire que de la vintena de productes de bellesa que diàriament arribaven al seu escriptori, un 10% provenia dels aliments. Tanmateix, l’era millennial, devoradora de llançaments, comença a relegar conceptes que treballen a nivell de pell com la nutricosmètica o la gastrocosmètica i s’inclina per aquells que cal assaborir, tornant als ancestres de l’alquímia i posant els investigadors més avantguardistes rere la pista de novetats cosmètiques begudes, encara que qualsevol novetat haurà de superar l’audàcia de Caterina de Mèdici, experta en els manejos del verí, que dilatava les pupil·les aplicant-se als ulls una infusió de fulles de la mortífera planta belladona, la mateixa infusió que es diu que bevien les mènades d’ulls immensos de la mitologia grega abans de llançar-se als braços de Dionís.